CONCLUSIONS DAFO

És un efecte cíclic que afectarà per una banda a l’equip directiu, ja que no els hi permet tenir un equip estable, el que fa que el pes del procés d’E-A recaigui en les coordinadores. Com a fortalesa remarco el que són molt conscients de les seves mancances, no ha calgut només que introduir aspectes de reflexió com per determinar quina metodologia volen o cóm volen ensenyar. M’ha semblat que ja ho tenien molt clar, només ha calgut posar nom als seus pensaments i tenir temps de trobada. Poder no aconseguit abans justament per aquesta manca de temps i per la excessiva preocupació en orientar els cursos només en la demanda de les empreses, en satisfer el client, convertint-se en una amenaça de perdre la seva pròpia identitat.

I per una altra banda El mateix passa amb les alumnes, ho tenen tot en les mans només cal reconduir-lo. Tot el que és una debilitat: el temps sense estudiar, la desubicació ens fa plantejar-nos, tenir present el subjecte com a tal i trobar allò què té, cal conèixer amb qui adrecen els cursos a qui formen. Se n’adonaran que no parteixen de zero, que disposen d’experiència, de pràctica. Són molts dispars, però poden aprofitar aquesta debilitat per afavorir el treball en grup, la reflexió conjunta a partir del debat i de la discussió. No els poden oblidar com element clau en el procés d’E-A, de nosaltres dependrà el seu èxit professional. Sense oblidar que una clara amenaça són el mateixos clients, repeteixen en cursos i poden comparar.

La matriu em fa més conscient de la necessitat d’interrelacionar totes les parts dintre d’un tot en la recerca d’un objectiu comú, una estructura comuna i unitària que els hi permeti definir una manera de portar a terme el procés d’E-A.

CONCLUSIONS

He penjat la matriu Dafo en dos parts perquè es pogués llegir millor, no sé si ho he aconseguit. En la primera part hi són les debilitats i fortaleses, i en la segona amenaces i oportunitats.

En cada apartat he analitzat els elements considerats en el meu projecte: alumnes, professors, equip directiu, i recursos.

En el moment de dissenyar aquesta matriu he sigut més conscients de la realitat de la empresa i sobtosament m’he adonat de la quantitat de coses que poden no només modificar sinó reconvertir d’un factor negatiu a un positiu.

Respecte els professors considero que no estan del tot aprofitats, veig com una gran debilitat la seva eventualitat, no és una feina estable, amb de compaginar amb altres, fet que comporta pocs temps de dedicació. La seva preocupació estarà entorn a fer la feina que li demanen, limitant-se a transmetre coneixements. Però alhora en les diferents reunions, tret de veure el seu nivell i la seva professionalitat no m’ha semblat que estiguessin desmotivats. Tenen iniciatives, fan propostes algunes novadores, fruit de la investigació i la recerca, que no són tingudes en compte i crec que el que és pitjor no són valorades. És justament aquest un dels punt que trobo com a fortalesa, crec que a més a més, això els aportaria una oportunitat per vincular-los a la feina. No disposen de recursos econòmics i de quantitat de cursos, el que no permet un equip més estable. Qüestionable per una altra banda, perquè em sembla que dediquen massa temps e inversió econòmica a la promoció de cursos. Per què no convertir les seves ganes d’innovar en una proposta que pugui garantir la fidelització del professorat?.

DAFO (ANENACES/OPORTUNITATS)

DAFO (DEBILITATS/FORTALESES)

Enllaços

No sé que he fet però he esborrat l'enllaç que ja tenia desat quan intentava posar enllaços de vídeos, com no puc, els torno ha afegit:
 "La importància de què una empresa tingui ganes d'aprendre?"

http://www.gestiondelconocimiento.com/documentos2/nekane/artic.PDF

Vídeos: Foro del Talento Innovación y Talento Creativo (Pamplona 17 de marzo de 2011) Montserrat del Pozo:

http://www.youtube.com/watch?v=gknwxWSSV0Q&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=ENeSsAjPhy8&feature=player_embedded

Vídeos de Sir Ken Robinson sobre la creatividad y el sistema educativo:

http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg

http://www.toutube.com/watch?v=brJNOKZGaLE

FASE 3

Us voldria resumir com ha estat aquesta setmana, com sempre quan les coses s’acaben és quan ja estàs tan adaptat que et sap greu. He pogut establir més relació amb dos dels professors que hi són més, realment m’han ajudat força i facilitat la feina, amb estat força per mi. Però entrant en matèria, us diré que aquesta setmana ens hem dedicat a establir la relació entre allò que trobem a nivell metodològic i allò que creien que cal incorporar. Amb la meva intervenció he volgut fer més un estudi d'observació que no pas encaminar-la a modificació i suggeriments constants. Em sembla que en qualsevol proposta educativa la intencionalitat sempre és bona, cal saber el perquè de tot i a vegades em sembla que valorem sense tenir present aquest aspecte, fet que pot ser ofensiu per les persones que el desenvolupen, jo no sóc qui per jutjar i amb la meva modesta intervenció tampoc vull anar dient que és el què està malament, per això m’ha semblat interessant i més adient partir sempre de propostes que són vàlides i correctes, però considerant que tot es pot millorar a partir del que ja tenim. Aquesta setmana ens hem reunit vàries vegades amb la tutora i algú professor els hi he presentat un resum del que he recollit, respecte a coses que s’estan fent i a coses que poder podríem incorporar. Us l’adjunto, veureu que en les ratlles més gruixudes marquen allò que cal tenir poder més present o que cal incorporar a nivell metodològic.Com veureu el vocabulari què he fet servir sempre és en termes de: donar sentit, donar més importància, arribar, tenir present, que ens condueixi. En ratlles més primetes, allò que ja s’està fent i que jo valoro com aspectes a mantenir i continuar tenint present en la nova proposta metodològica.

En els alumnes hem estat d’acord tant amb la tutora, com amb els professors en la disparitat d’alumnes, sempre m’han insistit molt, tot i en grups molt propers a nivell acadèmic o de formació, la demanda de metodologia i la forma d’intervenció consideren que és molt dispars, realment a mi també m’ho ha semblat. A vegades en un grup com en el cas de la formació per a venedors de sabateries, recordo el cas d’un parell d’alumnes que destacaven força en les seves intervencions i en la dinàmica que donaven a la resta d’alumnes, comparable a la portada en grups de comerç i marketing, cal dir que el seu nivell formatiu no era el mateix, però a nivell personal les seves habilitats, reflexes en les activitats més pràctiques les col·locaven en aquest grup. ¿Experiència de vida o de naixement? eren persones que sense cap formació se’ls hi donava molt bé. En les meves reflexions amb l’equip de professors ells no veient clar perquè passava, a vegades comentaven l’atzar de les feines, la mancança d’aquesta que fa que persones molt qualificades ocupin llocs que no els hi són adients, la imperiosa valoració de titulacions i qualificacions que no permeten veure la vàlua d’una persona. Jo personalment els aportava el meu parer, crec molt en la persona i com a pedagoga, en la innovació educativa, en la consideració de les intel·ligències múltiples i en la necessitat de potenciar-les en l’escola, el que garantirà l’èxit dels alumnes no només en matèries instrumentals permeten l’accés i continuació de formació d’aquells que destaquen en altres aspecte i què sent valors en potències es queden a mig camí. Molts d’ells no havien sentit parlar de les intel·ligències múltiples em van demanar informació i el poder tenir-lo present en la proposta metodològica. Va ser una proposta que no m’havia passat pel cap i em va semblar força interessant. Els hi vaig buscar informació i per no ser tan pesada en donar lectures els vaig passar enllaços (que us adjunto) de dos vídeos de Montserrat del Pozo en Agoratalentia 2011 (Foro del Talento Innovación y Talento creativo) i Sir Ken Robinson sobre la creatividad y el sistema educativo

FASE 2 i 3

En aquesta segona fase he prioritzat establir la planificació i priorització de les necessitats para que em permetés reformular la demanda conjuntament amb el centre. En un intent de buscar puntS d’enllaç entre la demanda del centre, característiques dels professors i les demandes dels usuaris (alumnes).

La qüestió era també buscar nexes d’unió que ens orientin cap a una metodologia compartida. Ens hem donat compta d’una mala organització en la planificació de les fases creiem oportú saber cap a quina orientació metodològica hi anem per a poder valorar que es el que fem “bé o malament” o millor dir, que es el que no cal modificar i que ens cal afegir a la nostra metodologia. Ho van separar de la tercera fase on volíem respondre a la pregunta ¿quina metodologia es la més adient?. És a dir calia fer una comparació, un cop tenim clar que es el que estem fent, amb allò on volem arribar.

Per aquest motiu mateix no m’ha calgut fer una recerca sobre diferents alternatives metodològiques, ens hem posat molt d’acord amb la tutora sobre els aspectes claus que ha de tenir aquesta metodologia. En les reunions que hem fet es valorava el sentit a l’aprenentatge amb la intenció clara de poder permetrà un aprenentatge significatiu que permeti una construcció lògica del coneixement.

Per una altra banda en funció de les observacions i dels qüestionaris, trobem a faltar i les prioritzem com a necessàries: projecte grupal, treball cooperatiu i aprenentatge col·laboratiu, a partir d’estratègies d’anàlisi, debat, discussió, i de mètodes inductius i deductius.

FASE 2

La setmana passada no vaig afegir res al blog perquè vaig estar malalta, no vaig poder anar a les pràctiques dos dies, amb la qual cosa porto la feina endarrerida, per una altres part millor perquè m’ha donat temps per a poder recollir més qüestionaris. Finalment he aconseguit passar els qüestionaris no del tot ni a tothom que jo hagués volgut, però tot i així penso que no amb caràcter general sinó orientatiu em permetrà tenir una visió dels alumnes i dels professors. Això suposa que m’hauré d’ajudar d’altres aspectes amb els quals ja contava, com l’observació a l’aula, de la qual he de reconèixer que he tret més profit del que jo pensava, he pogut fer més de les que tenia previstes i m’ha servit no només per veure el funcionament de l’aula, sinó actitud dels estudiants i les maneres de fer del professorat, realment les valoro com molt profitoses.

Tot i així hem aconseguit un total de 30 qüestionaris passats en dos cursos diferents i en un d’ells en dos grups, no ha estat tants els passats als professors, un total de 5. De fet no hi ha tants professors, tret dels tres més habituals que són els que porten la majoria dels grups i es reparteixen les assignatures, els altres dos són més eventuals, el que em fa pensar que qui portarà realment el cos dels cursos són aquests tres professors.

En quan a les observacions de l’aula em vaig preparar unes pautes a observar, pels alumnes i pels professors en vaig fitxar en aspectes tals com: estant preparat pe a escoltar, fan una escolta (amb atenció, amb propòsit), accepten reptes, són actius participatius. Respecte als professors: fomenten treball en equip, tenen cura de la participació, són actius, fomenten treball:cooperatiu, debat, discussió, tenen present característiques dels alumnes, etc. Tot això m’ha permès tenir una idea respecte a les necessitats en funció de les característiques dels alumnes y del professorat. El que em va donar pas a la segona fase.

Sembla que ara estic més situada però en cal informació per part dels protagonistes, per això he elaborat un qüestionari tan per a professors com per alumnes de moment no els he pogut passar, estem modificants coses amb la tutora. Estic trobant força dificultats, no els hi agrada gaire el fet de fer preguntes, cre?, hem corregit tres vegades les preguntes dels qüestionari i encara no està enllestit, em deixen preguntes que no em serviran gaire per treure la informació que vull, no té gaire sentit, bé aquesta setmana insistirem, de fet ja les hauria d’haver passat, ho vaig plantejar per aquesta primera fase però crec que es massa precipitat. Per una altra banda  encara els professors es mostren una mica reticents, no em donen gaire informació sempre van amb presses, alguns no assisteixen a les reunions que he estat, sembla que només hi ha dos de fitxes i la resta més eventuals, estan massa enfeinats. Aquesta eventualitat va en contra meva pel que he demanat poder assistir a més classes on pugui establir més vincle amb algun professor més, crec que són la clau per al meu projecte i necessito el seu parer i forma de fer per valorar aspectes.

Una setmana intensa, en aquesta setmana m’havia proposat com a prioritari determinar les característiques del centre on sóc, quina proposta formativa ofereixen majoritàriament quins són els seus usuaris i sobre tot qüestions organitzatives y funcional. Veig que ofereixen diferents cursos, tots relacionats amb l’àmbit comercial tal i com m’havien comentat són fruit de demandes d’empreses que els hi demanen per tant parteixen d’una demanda i s’adapten a aquesta. En les reunions he pogut observar que a aquest aspecte li donen molta importància volen adaptar-se a això que el client vol i demana, si algun professor fa proposta d’incloure un aspecte nou o interessant és escoltat però sobta que no valoren l’aportació per molt innovadora que sigui, es recollida però cal proposar-la al client sent en tot cas ell qui decideixi la seva incorporació o  no. Previ a qualsevol curs tenen de dos a tres reunions amb l’empresa sol·licitant a fi de concretar amb exactitud quin serà el curs que desenvoluparan, els suggereixen propostes noves i innovadores segons el canvi comercial però es l’empresa la que decideix el contingut final. Per que m’ha semblat això no agrada gaire a alguns professors, crec que consideren que a vegades la formació no es l’adequada, els hi fan donar marxa enrere en continguts que poder són obsolets o que no creuen convenients.

He fet observacions a les aules concretament dos cursos: un per a un departament “d’Atenció al Client” i un altre una mena de curs “Bàsic de Venedor”.Prèviament vaig voler documentar-me respecte a tota la informació possible d’aquests. Encara no he tingut accés a documentació més general, però em semblava necessària per anar una mica preparada i poder elaborar una plantilla d’observació, ¿què volia observar?. Això em suposa que només us puc fer aproximacions molt puntuals de moment, del que he vist, no puc generalitzar, encara en faltes moltes més observacions. Són dos cursos formatius breus, aquí fan servir el terme curs exprés, se suposa que han de tenir una durada no superior a quaranta hores. Pel que he vist, el perfil dels alumnes és molt dispar, des de botiguers a comercials o grups de directius. Concretament aquests dos cursos, un és per a dependentes d’un grup de sabateries i l’altre per una empresa que aprofiten modificació del programa informàtic per incorporar personal. El que suposarà un nivell de formació dels usuaris també diferent. En quan a la quantitat d’alumnes està determinada per l’empresa en funció de si vol repartir els seus treballador en grups o tots de cop, és menys usual ja que llavors han de fer servir caps de setmana. Normalment no passen de deu alumnes.

Proposta de reflexió

Per portar-los a aquesta reflexió m’he fet servir de les lectures que relacionades amb el tema del meu projecte estic fent. M’estic basant en la bibliografia facilitada pel tutor, la que més m’ha ajudat a centrar-me ha estat Swieringa & Wierdsma “La organización que aprende”. Aquesta autors associen el concepte d’aprenentatge organitzatiu a la capacitat de l’organització per a transformar-se i canviar (l’enfoc proactiu), identificant l’organització que aprèn com aquella capaç de promoure el canvi i la transformació. No sempre ha estat considerat de la mateixa manera per tots els autors, hi ha que associen aquests concepte a comportaments d’adaptació per part de l’organització, presentant un (enfoc adaptatiu).

Swieringa & Wierdsma al mateix temps examinen el vincle entre la forma d’entendre el canvi organitzatiu i l’aprenentatge experimentat per l’organització. Ells van presentar dos models de canvi: “model turista” és un canvi planificat, d’acord al qual el disseny i la implantació del canvi constitueixen processos separats i consecutius. L’aprenentatge és per tant un resultat del canvi. Canvi per altre banda no continuo sinó esporàdic que altera la vida organitzativa durant un període de temps sempre planificat. I “model del viatger” que no contempla cap separació entre fase de disseny i implementació. El canvi es la continuïtat, on l’organització aprèn a mesurar que avança en el procés de canvi. Per tant aquí l’aprenentatge no és el resultat del canvi, sinó un procés que va en paral·lel al propi procés de canvi, on aprenentatge i canvi s’alimenten mútuament. S’entén per tant l’aprenentatge com transformació i no adaptació organitzativa, un aprenentatge que es farà continuo si l’organització té la capacitat “d’aprendre a aprendre” permetent-li arribar a un procés de “metaprenentatge”.

Crec que és important plantejar les pràctiques des d’aquesta perspectiva per poder aconseguir la col·laboració e implicació de tots, sent més fàcil si ho viuen com un procés d’aprenentatge i no com una obligació esporàdica a propostes de canvi que no tenen previsió de posar-ne en pràctica perquè no els hi afecta. Necessito que s’impliquin i ho vegin com una necessitat. No vull que ho visquin com un temps que passaré allà i tot quedarà igual sinó que es plantegin aquesta inversió de temps com l’inici d’un aprenentatge, que els hi permeti qüestionar-se i plantejar-se la importància de què una empresa tingui ganes d’aprendre? necessari per a poder-se adaptar als temps que visquem de constants canvis. A raó d’això he trobat un article publicat per Nekane Aramburu en: Boletín AECA, nº41, pags.45-48, 1996, (us afegeixo l’enllaç) on deixa molt clar que tota organització dissenyada per aprendre estarà especialment dotada pels canvis. M’ha semblat interessant que reflexionessin sobre aquesta pregunta i la manera menys pedant, d’implicar-los de forma indirecta i no forçada.

De fer-los saber la meva proposta sense entrar en l’objectiu directament, amb pretensions d’introduir canvis, quan realment els canvis vindran determinats per ells mateixos.  Calia doncs portar-los a la reflexió que no em visquin com una amenaça i m’ha semblat la manera més adequada. Per aquests motius els hi he proposat la lectura de l’article, els hi portat i donat l’enllaç.

PRIMERA FASE

Bé, una setmana estressant, he començat les pràctiques, aquests primers quatre dies han estat molt intensos, com tot els començaments són desbordants, crec!. És quan no saps a on estàs, ni per quin motiu, creus que no entens res i t’entren totes les pors. Bé poder a mi, perquè sóc una bossa de dubtes.

Estic impactada pel canvi respecte a les pràctiques anteriors. Primer perquè és un cap totalment desconegut per a mi i segon per la quantitat de personal (gent) amb qui m’he de relacionar. A l’anterior Practicum estava només amb la tutora i els nens o pares que avaluaven, era tot recollit, en la intimitat, sense gaire moviment, anaven a una. La impressió d’aquest Pràcticum és per començar un ambient totalment diferent és ben bé el món empresarial, tot en constant moviments, diferents professional, que veus un dia i l’altre no, grups d’alumnes amunt i avall. Totes les cares et sonen i cap coneixes. Passen d’un tema a l’altre en dècimes de segons.

Doncs bé ha estat una setmana plena de presentacions, no he estat amb el tutor referent però si amb una de les coordinadores Carme, que sembla que portarà la tutoria compartida. La impressió que he tret dels professionals respecte a la meva figura ha estat acollidora i respectuosa. El meu primer propòsit ha estat justament aquest, intentar crear un clima de confiança, on em permetin i m’ajudin a portar a terme el meu projecte, per això necessitava exposar-lo i sentir-me escoltada.

Per aquest propòsit vaig aprofitar una reunió feta el tercer dia de la qual jo ja tenia coneixement. Els participants en la reunió eren les coordinadores (una d’elles la meva tutora), tres professors i un quart que es va incorporar més tard. L’objectiu d’aquesta va ser: planificació d’horaris, possible nou curs on els temes estaven relacionats amb les reunions tingudes amb el responsables de l’empresa sol·licitant. Van aprofitar per a fer les presentacions i vaig tenir oportunitat de poder explicar quin era el meu projecte, en definitiva en què consistien les meves pràctiques. La meva idea era de només presentar-lo amb l’objectiu de portar-los a una reflexió del mateix.

PRESENTACION

Demà començo les pràctiques i m’agradaria començar fent una petita introducció a la meva proposta de pràctiques per a que podeu fer el seguiment i tots els suggeriments que en considereu oportuns, que segur seran de molt bona ajuda i us ho agrairé.

El meu projecte neix d’un interès personal per conèixer i endinsar-me dins de la formació permanent totalment desconeguda per a mi.

L‘àmbit d’intervenció serà intervenció psicopedagògica en formació permanent en una empresa privada de Recursos Humans, amb un recent obert departament de Formació Permanent. Ara per ara, dissenyen i elaboren els cursos el conjunt de professors que els han d’impartir supervisats pels coordinadors, molt d’ells sense cap formació pedagògica. Aquest provoca que els cursos presentin estructures diferents, no hi ha una estructura única, el que els porta a una gran disparitat de metodologies fins i tot dintre dels mateix curs. Des de la coordinació s’intenta unificar criteris en funció de la proposta educativa que el centre vol oferir: el què ensenya, però se’ls escapa el com ensenyar, cadascú té la seva manera de fer, tot i que consideren molt vàlides moltes de les aportacions dels professionals que treballen.

El seu propòsit és dissenyar una estructura que els hi permeti satisfer les necessitats dels seus clients interns (alumnes) i externs (empreses) alhora que els identifiqui per una manera de fer on puguin oferir cursos més organitzats partint d’una metodologia concreta i que aquesta no condicioni l’efectivitat del curs a realitzar. Estan intentant trobar una estructura comuna i unitària que els hi permeti definir una manera de portar a terme el procés d’E-A. Així doncs, em fan la proposta de poder ajudar-los en valorar i trobar alternatives metodològiques, aquest serà el meu objectiu.