Us voldria resumir com ha estat aquesta setmana, com sempre quan les coses s’acaben és quan ja estàs tan adaptat que et sap greu. He pogut establir més relació amb dos dels professors que hi són més, realment m’han ajudat força i facilitat la feina, amb estat força per mi. Però entrant en matèria, us diré que aquesta setmana ens hem dedicat a establir la relació entre allò que trobem a nivell metodològic i allò que creien que cal incorporar. Amb la meva intervenció he volgut fer més un estudi d'observació que no pas encaminar-la a modificació i suggeriments constants. Em sembla que en qualsevol proposta educativa la intencionalitat sempre és bona, cal saber el perquè de tot i a vegades em sembla que valorem sense tenir present aquest aspecte, fet que pot ser ofensiu per les persones que el desenvolupen, jo no sóc qui per jutjar i amb la meva modesta intervenció tampoc vull anar dient que és el què està malament, per això m’ha semblat interessant i més adient partir sempre de propostes que són vàlides i correctes, però considerant que tot es pot millorar a partir del que ja tenim. Aquesta setmana ens hem reunit vàries vegades amb la tutora i algú professor els hi he presentat un resum del que he recollit, respecte a coses que s’estan fent i a coses que poder podríem incorporar. Us l’adjunto, veureu que en les ratlles més gruixudes marquen allò que cal tenir poder més present o que cal incorporar a nivell metodològic.Com veureu el vocabulari què he fet servir sempre és en termes de: donar sentit, donar més importància, arribar, tenir present, que ens condueixi. En ratlles més primetes, allò que ja s’està fent i que jo valoro com aspectes a mantenir i continuar tenint present en la nova proposta metodològica.
En els alumnes hem estat d’acord tant amb la tutora, com amb els professors en la disparitat d’alumnes, sempre m’han insistit molt, tot i en grups molt propers a nivell acadèmic o de formació, la demanda de metodologia i la forma d’intervenció consideren que és molt dispars, realment a mi també m’ho ha semblat. A vegades en un grup com en el cas de la formació per a venedors de sabateries, recordo el cas d’un parell d’alumnes que destacaven força en les seves intervencions i en la dinàmica que donaven a la resta d’alumnes, comparable a la portada en grups de comerç i marketing, cal dir que el seu nivell formatiu no era el mateix, però a nivell personal les seves habilitats, reflexes en les activitats més pràctiques les col·locaven en aquest grup. ¿Experiència de vida o de naixement? eren persones que sense cap formació se’ls hi donava molt bé. En les meves reflexions amb l’equip de professors ells no veient clar perquè passava, a vegades comentaven l’atzar de les feines, la mancança d’aquesta que fa que persones molt qualificades ocupin llocs que no els hi són adients, la imperiosa valoració de titulacions i qualificacions que no permeten veure la vàlua d’una persona. Jo personalment els aportava el meu parer, crec molt en la persona i com a pedagoga, en la innovació educativa, en la consideració de les intel·ligències múltiples i en la necessitat de potenciar-les en l’escola, el que garantirà l’èxit dels alumnes no només en matèries instrumentals permeten l’accés i continuació de formació d’aquells que destaquen en altres aspecte i què sent valors en potències es queden a mig camí. Molts d’ells no havien sentit parlar de les intel·ligències múltiples em van demanar informació i el poder tenir-lo present en la proposta metodològica. Va ser una proposta que no m’havia passat pel cap i em va semblar força interessant. Els hi vaig buscar informació i per no ser tan pesada en donar lectures els vaig passar enllaços (que us adjunto) de dos vídeos de Montserrat del Pozo en Agoratalentia 2011 (Foro del Talento Innovación y Talento creativo) i Sir Ken Robinson sobre la creatividad y el sistema educativo
