És un efecte cíclic que afectarà per una banda a l’equip directiu, ja que no els hi permet tenir un equip estable, el que fa que el pes del procés d’E-A recaigui en les coordinadores. Com a fortalesa remarco el que són molt conscients de les seves mancances, no ha calgut només que introduir aspectes de reflexió com per determinar quina metodologia volen o cóm volen ensenyar. M’ha semblat que ja ho tenien molt clar, només ha calgut posar nom als seus pensaments i tenir temps de trobada. Poder no aconseguit abans justament per aquesta manca de temps i per la excessiva preocupació en orientar els cursos només en la demanda de les empreses, en satisfer el client, convertint-se en una amenaça de perdre la seva pròpia identitat.
I per una altra banda El mateix passa amb les alumnes, ho tenen tot en les mans només cal reconduir-lo. Tot el que és una debilitat: el temps sense estudiar, la desubicació ens fa plantejar-nos, tenir present el subjecte com a tal i trobar allò què té, cal conèixer amb qui adrecen els cursos a qui formen. Se n’adonaran que no parteixen de zero, que disposen d’experiència, de pràctica. Són molts dispars, però poden aprofitar aquesta debilitat per afavorir el treball en grup, la reflexió conjunta a partir del debat i de la discussió. No els poden oblidar com element clau en el procés d’E-A, de nosaltres dependrà el seu èxit professional. Sense oblidar que una clara amenaça són el mateixos clients, repeteixen en cursos i poden comparar.
La matriu em fa més conscient de la necessitat d’interrelacionar totes les parts dintre d’un tot en la recerca d’un objectiu comú, una estructura comuna i unitària que els hi permeti definir una manera de portar a terme el procés d’E-A.
