HEU APRÉS DELS CASOS COMPARTITS? HA ESTAT UN APRENENTAGE SIGNIFICATIU?
Els models d’experiència ens han contribuït a un aprenentatge significatiu ja que hem partit d’una informació basada en la comunicació amb l’ús significatiu de les TIC, ens ha ofert la oportunitat d’establir una relació més activa no només entre tots els companys amb la interacció i l’exposició de diferents experiències, sinó que hem pogut accedir a una mena de base de dades, on es recull tota una informació, emmagatzemada com si fos una biblioteca d’experiències, històries de diferents persones (RBC), fet per a la seva difusió. Aquests mitjans de comunicació ens han acostat a la realitat, amb els casos hem pogut fer una descoberta d’informació que no era al nostre abast i al mateix temps ens ha activat per recuperar una situació semblant a les explicades a Kite.
L'educació en i amb les TIC sembla una necessitat, i sens dubte és per aquesta raó que emergeix progressivament una tendència a introduir en la formació de les persones l'educació presencial amb suport de les TIC, tal i com hem aportar nosaltres amb la nostra experiència, però com també hem pogut observar en els diferents casos Kite.
Si ens centrem en els casos aportats pels companys descriuen una situació contexts en la majoria d'educació formal, en tots com a trets comuns destacaria la necessitat de cercar arguments de pes que justifiquin perquè cal educar-hi en i amb les TIC a les noves generacions, i la il•lusió i la motivació de l’alumnat, donada en una amplia varietat d’aparells com l’ordinador que dona accés (textos, jocs, vídeos, imatges, animacions, eines de comunicació, sons,....) tot i que en algun com el de la Lidia Alcantara es pregunta encara per la resposta dels pares, crec que es fa al•lusió als prejudicis i les resistències persisteixen encara entre les mares i els pares. El professional que integra diàriament les TIC a classe pot ser qüestionat, el poden fer un munt de preguntes que sovint queden sense resposta perquè treballem en un terreny molt nou i poc estudiat encara. Cal una justificació pedagògica de la integració de les TIC en l’àmbit educatiu, per això crec que en molts casos presentats pels companys sempre la seva aplicació és fruït de minvar una dificultat, i amb la intenció de provocar aprenentatge significatiu. Destacaria la experiència aportada per la Maria Rosa Pla, parla del programa JCLIC puntualitza que per sí sòl no s’aconsegueix aprenentatge significatiu per ella clar introduir la reflexió en els alumnes d’allò que els ha costat fer i del que no, posteriorment de manera escrita per poder argumentar-lo, posar-lo en comú amb el grup, per arribar a discutir-lo, d’aquesta manera la mestra provoca un compromís cognitiu constructiu per part de l’estudiant, adaptant noves idees al coneixement previ que tenien, perquè hi hagi una confrontació de models (de l’inicial amb el nou), crec que es la reflexió més clara sobre aprenentatge significatiu. Dels casos Kite tots són significatius, però amb el que em quedaria és amb un d’educació especial (adaptació de dispositius d’assistència), d’un teclat per a un nen amb greus dificultats motores que no podia escriure el seu nom, se li proporciona un teclat gran i no només ho aconsegueix sinó que finalment és capaç d’escriure oracions. La significació està en les posibilitats didáctiques del software en el recolzament educatiu amb alumnes amb necessitats educatives especials, com a eina informàtica que permet la inclusió, on podem donar doncs moltes raons per justificar el poder comunicatiu de la paraula digitalitzada davant l'escrita en suport paper. Sent una eina informàtica, ofereix avantatges de resposta immediata, d'estimulació i exercitació autònoma, i també de motivació per a l'alumne/a a l'hora d'escriure paraules. Per entendre l’aprenetage significatiu que genera a aquest alumne, cal remetre's al moment en què, les grafies comencen a esdevenir significatives, de manera que, jugant amb els signes, fa hipòtesis d'escriptura de paraules conegudes per ell.
He après de tots aquests casos que el fet d’introduir les TIC no ha canviat el model pedagògic però sí que ha contribuït en el disseny de les accions formatives. Les TIC han ajudat els professionals a integrar varietat de ritmes i estils d’aprenentatge d’un grup-classe mitjançant la introducció de diversos mitjans, formats i suports per treballar uns continguts determinats tant a l'aula com després de classe, molts poden fer-ho posteriorment a casa. També he vist com les noves tecnologies han aconseguit tractar la informació, despertar la creativitat (de professors i alumnes), adquirir certa autonomia, afrontar-se a nous continguts i maneres de fer, així com actituds davant del treball.
El resultat ha estat un aprenentatge significatiu, perquè a partir d’una experiència de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa com hem dit abans i de fora d’aquesta (kite) de forma fluïda i profunda, he aprés a partir de treballar amb les TIC (com a eines) i sobre les TIC (com a contingut). El més significatiu si cal l’ha aportat el mitjà que ens ha permès raonar RBC a partir de diferents experiències personals, que presenten formes de fer, perspectives i creences múltiples, m’ha permès a partir del seu anàlisi contrastar els meus conceptes. Afavorint l’aprenentatge concret, possibilitant el desenvolupament d’estratègies de pensament i construint, al mateix temps, aquest aprenentatge significatiu.
sábado, 28 de noviembre de 2009
Miniactivitat PAC 2.1. Sobre el canvi conceptual
CREUS QUE S'HAN PRODUÏT CANVI CONCEPTUAL? PER QUÈ?
Els éssers humans construïm de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Construïm els nostres models mentals a partir del contacte amb l’entorn amb l’experiència i la reflexió. Així doncs, a partir d’un procés d’aprenentatge fruït de la instrucció i del descobriment mitjançant l’experiència i la reflexió, construïm més models mental que interactuen amb la informació existent afegint complexitats conceptuals a mesura que anem aprenent, d’aquesta manera es produeixen canvis conceptuals.
En qualsevol procés d’aprenentatge partim d’un model individual, com hem dit, d’allò que sabem. En el nostre cas es veu en el moment d’elaboració d’un mapa de conceptes i respostes donades a les preguntes sobre les TICs prèviament sense cap mena d’informació només basada en la nostre pròpia experiència, en els nostre models. S’inicia un procés d’aprenentatge reconduït per un seguit d’activitats. Cal però parlar inicialment d’una actitud més individual. Per una banda el que m’ha afecta com a individu, ha estat provocar una aprenentatge actiu (intencional), amb un compromís per part meva de participar en el procés d’aprenentatge, a partir des les lectures del material escrit i la recerca d’informació, en definitiva d’una actitud motivada cap l’aprenentatge. Això pressuposa una intencionalitat per aconseguir un objectiu determinat (saber sobre les TICs). Som per tant, part implicada de la construcció del nostre propi saber. Aquest model individual és resultat d’un aprenentatge significatiu, però, perquè aquest aprenentatge es doni i pugui arribar a un canvi de model cal la incidència d’altres models, d’altres accions educatives com la comunitat d’aprenentatge de les que formen part, aquesta ens dona el suport social necessari a partir de la col•laboració entre tots. Nosaltres ho hem posat en pràctica mitjançant el debat sobre CTS, amb la conversa i el diàleg, basat aquest en l’argumentació. No obstant és necessari ubicar-nos davant de la situació, donar-li un sentit, tenir-la més a prop, aspectes que siguin més significatius per a nosaltres, d’allò que ens afecte, del món que ens envolta, cal doncs una contextualització, basar-se en algun cas o problema real com per exemple gasos CTS, la problemàtica nord-sud.... Hem creat un entorn de discussió que ha generat el conflicte i la construcció d’arguments de pensaments i raonaments de manera molt significativa, on apareixien les creences, judicis i conclusions a les que arribàvem cadascú de nosaltres, amb la intenció d’aportar opinions, justificació d’aquest i debatre possibles solucions. Aquest m’ha premés fer una representació força rica sobre els temes debatuts a partir del que nosaltres creiem i del que els altres ens han aportat.
Això ho veiem per exemple, quan a les escoles passen per alt el que els alumnes relacionin el que saben amb el nou contingut. No podem obtenir un aprenentatge significatiu només amb l’assimilació de la nova informació cal però fer tot un procés de revisió, modificació, per a poder enriquir i actualitzar els esquemes de coneixement. Però realment donen temps per aquestes connexions?, en la meva experiència com a estudiant sempre m’he trobat en una cursa contra rellotge, en sentia com una esponja que s’absorbia continguts sense tenir gaire temps per a pensar en ells, crec que no tenia cap sentit el que aprenia, per tant tampoc gaire l’aprenentatge. Tots el professors ens explicaven molt bé com calia fer les coses, deures activitats, però el sentit del per què? sempre vaig anar a remolc fins que a sisè (vaig repetir) una professora em va dedicar una estona, suposo que va veure que alguna cosa no funcionava, en aquesta estona en va marcar uns objectius molt clars: que havia d’aprendre, com ho havia d’aprendre i perquè, em va assignar a un grup de bones estudiants per fer treball i resoldre dubtes, em va suposar “un despertar” un canvi de xic, des de llavors la cosa va anar millor, vaig poder començar a relacionar conceptes, donant el sentit a tot.
Veiem doncs, com a partir d’un compromís cognitiu constructiu per part de l’estudiant, conjuntament amb la interacció d’altres activitats educatives (debat, lectures,...) adaptem noves idees al coneixement previ que nosaltres teníem, hi ha doncs una confrontació de models (de l’inicial amb el nou), la manera més visible és en la elaboració de mapes de conceptes on hem arribat a una confrontació entre tots dos a partir d’un canvi de conceptes per donar sentit o reconciliar una discrepància. Amb l’ajuda inqüestionable de les TIC, afavoreix una comprensió més global des de la relació d’allò visual i escrit, et manegues amb diferents eines que fan posar recursos molt diferents per comprendre les coses. Arribem doncs, a una discrepància, com hem dit, fruit de l’experiència i la reflexió individual i de debatre-la en grup, interactua amb la informació que ja tenien fins a reorganitzar-la i poder fer-la comprensible i coherent als models mentals de cadascú. Elaborem uns models mentals que són representacions riques complexes, interconnetats, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o grup sap. A partir d’aquesta interacció els models es van complexitzant. He fet l’esforç de no ignorar allò que no estava relacionat amb allò que sabia sinó que he intentat reconciliar-la amb el que ja sabia, esforçar-me per analitzar i sintetitzar aquesta nova informació. Per tant poden concloure que aquestes interconnexions o interrelacions m’han permès crear un nou model mental, en relació amb la concepció que inicialment que tenia.
Els éssers humans construïm de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Construïm els nostres models mentals a partir del contacte amb l’entorn amb l’experiència i la reflexió. Així doncs, a partir d’un procés d’aprenentatge fruït de la instrucció i del descobriment mitjançant l’experiència i la reflexió, construïm més models mental que interactuen amb la informació existent afegint complexitats conceptuals a mesura que anem aprenent, d’aquesta manera es produeixen canvis conceptuals.
En qualsevol procés d’aprenentatge partim d’un model individual, com hem dit, d’allò que sabem. En el nostre cas es veu en el moment d’elaboració d’un mapa de conceptes i respostes donades a les preguntes sobre les TICs prèviament sense cap mena d’informació només basada en la nostre pròpia experiència, en els nostre models. S’inicia un procés d’aprenentatge reconduït per un seguit d’activitats. Cal però parlar inicialment d’una actitud més individual. Per una banda el que m’ha afecta com a individu, ha estat provocar una aprenentatge actiu (intencional), amb un compromís per part meva de participar en el procés d’aprenentatge, a partir des les lectures del material escrit i la recerca d’informació, en definitiva d’una actitud motivada cap l’aprenentatge. Això pressuposa una intencionalitat per aconseguir un objectiu determinat (saber sobre les TICs). Som per tant, part implicada de la construcció del nostre propi saber. Aquest model individual és resultat d’un aprenentatge significatiu, però, perquè aquest aprenentatge es doni i pugui arribar a un canvi de model cal la incidència d’altres models, d’altres accions educatives com la comunitat d’aprenentatge de les que formen part, aquesta ens dona el suport social necessari a partir de la col•laboració entre tots. Nosaltres ho hem posat en pràctica mitjançant el debat sobre CTS, amb la conversa i el diàleg, basat aquest en l’argumentació. No obstant és necessari ubicar-nos davant de la situació, donar-li un sentit, tenir-la més a prop, aspectes que siguin més significatius per a nosaltres, d’allò que ens afecte, del món que ens envolta, cal doncs una contextualització, basar-se en algun cas o problema real com per exemple gasos CTS, la problemàtica nord-sud.... Hem creat un entorn de discussió que ha generat el conflicte i la construcció d’arguments de pensaments i raonaments de manera molt significativa, on apareixien les creences, judicis i conclusions a les que arribàvem cadascú de nosaltres, amb la intenció d’aportar opinions, justificació d’aquest i debatre possibles solucions. Aquest m’ha premés fer una representació força rica sobre els temes debatuts a partir del que nosaltres creiem i del que els altres ens han aportat.
Això ho veiem per exemple, quan a les escoles passen per alt el que els alumnes relacionin el que saben amb el nou contingut. No podem obtenir un aprenentatge significatiu només amb l’assimilació de la nova informació cal però fer tot un procés de revisió, modificació, per a poder enriquir i actualitzar els esquemes de coneixement. Però realment donen temps per aquestes connexions?, en la meva experiència com a estudiant sempre m’he trobat en una cursa contra rellotge, en sentia com una esponja que s’absorbia continguts sense tenir gaire temps per a pensar en ells, crec que no tenia cap sentit el que aprenia, per tant tampoc gaire l’aprenentatge. Tots el professors ens explicaven molt bé com calia fer les coses, deures activitats, però el sentit del per què? sempre vaig anar a remolc fins que a sisè (vaig repetir) una professora em va dedicar una estona, suposo que va veure que alguna cosa no funcionava, en aquesta estona en va marcar uns objectius molt clars: que havia d’aprendre, com ho havia d’aprendre i perquè, em va assignar a un grup de bones estudiants per fer treball i resoldre dubtes, em va suposar “un despertar” un canvi de xic, des de llavors la cosa va anar millor, vaig poder començar a relacionar conceptes, donant el sentit a tot.
Veiem doncs, com a partir d’un compromís cognitiu constructiu per part de l’estudiant, conjuntament amb la interacció d’altres activitats educatives (debat, lectures,...) adaptem noves idees al coneixement previ que nosaltres teníem, hi ha doncs una confrontació de models (de l’inicial amb el nou), la manera més visible és en la elaboració de mapes de conceptes on hem arribat a una confrontació entre tots dos a partir d’un canvi de conceptes per donar sentit o reconciliar una discrepància. Amb l’ajuda inqüestionable de les TIC, afavoreix una comprensió més global des de la relació d’allò visual i escrit, et manegues amb diferents eines que fan posar recursos molt diferents per comprendre les coses. Arribem doncs, a una discrepància, com hem dit, fruit de l’experiència i la reflexió individual i de debatre-la en grup, interactua amb la informació que ja tenien fins a reorganitzar-la i poder fer-la comprensible i coherent als models mentals de cadascú. Elaborem uns models mentals que són representacions riques complexes, interconnetats, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o grup sap. A partir d’aquesta interacció els models es van complexitzant. He fet l’esforç de no ignorar allò que no estava relacionat amb allò que sabia sinó que he intentat reconciliar-la amb el que ja sabia, esforçar-me per analitzar i sintetitzar aquesta nova informació. Per tant poden concloure que aquestes interconnexions o interrelacions m’han permès crear un nou model mental, en relació amb la concepció que inicialment que tenia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)