viernes, 9 de diciembre de 2011

CONCLUSIONS DAFO

És un efecte cíclic que afectarà per una banda a l’equip directiu, ja que no els hi permet tenir un equip estable, el que fa que el pes del procés d’E-A recaigui en les coordinadores. Com a fortalesa remarco el que són molt conscients de les seves mancances, no ha calgut només que introduir aspectes de reflexió com per determinar quina metodologia volen o cóm volen ensenyar. M’ha semblat que ja ho tenien molt clar, només ha calgut posar nom als seus pensaments i tenir temps de trobada. Poder no aconseguit abans justament per aquesta manca de temps i per la excessiva preocupació en orientar els cursos només en la demanda de les empreses, en satisfer el client, convertint-se en una amenaça de perdre la seva pròpia identitat.

I per una altra banda El mateix passa amb les alumnes, ho tenen tot en les mans només cal reconduir-lo. Tot el que és una debilitat: el temps sense estudiar, la desubicació ens fa plantejar-nos, tenir present el subjecte com a tal i trobar allò què té, cal conèixer amb qui adrecen els cursos a qui formen. Se n’adonaran que no parteixen de zero, que disposen d’experiència, de pràctica. Són molts dispars, però poden aprofitar aquesta debilitat per afavorir el treball en grup, la reflexió conjunta a partir del debat i de la discussió. No els poden oblidar com element clau en el procés d’E-A, de nosaltres dependrà el seu èxit professional. Sense oblidar que una clara amenaça són el mateixos clients, repeteixen en cursos i poden comparar.
La matriu em fa més conscient de la necessitat d’interrelacionar totes les parts dintre d’un tot en la recerca d’un objectiu comú, una estructura comuna i unitària que els hi permeti definir una manera de portar a terme el procés d’E-A.


CONCLUSIONS

He penjat la matriu Dafo en dos parts perquè es pogués llegir millor, no sé si ho he aconseguit. En la primera part hi són les debilitats i fortaleses, i en la segona amenaces i oportunitats.
En cada apartat he analitzat els elements considerats en el meu projecte: alumnes, professors, equip directiu, i recursos.

En el moment de dissenyar aquesta matriu he sigut més conscients de la realitat de la empresa i sobtosament m’he adonat de la quantitat de coses que poden no només modificar sinó reconvertir d’un factor negatiu a un positiu.

Respecte els professors considero que no estan del tot aprofitats, veig com una gran debilitat la seva eventualitat, no és una feina estable, amb de compaginar amb altres, fet que comporta pocs temps de dedicació. La seva preocupació estarà entorn a fer la feina que li demanen, limitant-se a transmetre coneixements. Però alhora en les diferents reunions, tret de veure el seu nivell i la seva professionalitat no m’ha semblat que estiguessin desmotivats. Tenen iniciatives, fan propostes algunes novadores, fruit de la investigació i la recerca, que no són tingudes en compte i crec que el que és pitjor no són valorades. És justament aquest un dels punt que trobo com a fortalesa, crec que a més a més, això els aportaria una oportunitat per vincular-los a la feina. No disposen de recursos econòmics i de quantitat de cursos, el que no permet un equip més estable. Qüestionable per una altra banda, perquè em sembla que dediquen massa temps e inversió econòmica a la promoció de cursos. Per què no convertir les seves ganes d’innovar en una proposta que pugui garantir la fidelització del professorat?.

DAFO (ANENACES/OPORTUNITATS)

DAFO (DEBILITATS/FORTALESES)

domingo, 27 de noviembre de 2011

Enllaços

No sé que he fet però he esborrat l'enllaç que ja tenia desat quan intentava posar enllaços de vídeos, com no puc, els torno ha afegit:
 "La importància de què una empresa tingui ganes d'aprendre?"

http://www.gestiondelconocimiento.com/documentos2/nekane/artic.PDF

Vídeos: Foro del Talento Innovación y Talento Creativo (Pamplona 17 de marzo de 2011) Montserrat del Pozo:

http://www.youtube.com/watch?v=gknwxWSSV0Q&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=ENeSsAjPhy8&feature=player_embedded

Vídeos de Sir Ken Robinson sobre la creatividad y el sistema educativo:







FASE 3

Us voldria resumir com ha estat aquesta setmana, com sempre quan les coses s’acaben és quan ja estàs tan adaptat que et sap greu. He pogut establir més relació amb dos dels professors que hi són més, realment m’han ajudat força i facilitat la feina, amb estat força per mi. Però entrant en matèria, us diré que aquesta setmana ens hem dedicat a establir la relació entre allò que trobem a nivell metodològic i allò que creien que cal incorporar. Amb la meva intervenció he volgut fer més un estudi d'observació que no pas encaminar-la a modificació i suggeriments constants. Em sembla que en qualsevol proposta educativa la intencionalitat sempre és bona, cal saber el perquè de tot i a vegades em sembla que valorem sense tenir present aquest aspecte, fet que pot ser ofensiu per les persones que el desenvolupen, jo no sóc qui per jutjar i amb la meva modesta intervenció tampoc vull anar dient que és el què està malament, per això m’ha semblat interessant i més adient partir sempre de propostes que són vàlides i correctes, però considerant que tot es pot millorar a partir del que ja tenim. Aquesta setmana ens hem reunit vàries vegades amb la tutora i algú professor els hi he presentat un resum del que he recollit, respecte a coses que s’estan fent i a coses que poder podríem incorporar. Us l’adjunto, veureu que en les ratlles més gruixudes marquen allò que cal tenir poder més present o que cal incorporar a nivell metodològic.Com veureu el vocabulari què he fet servir sempre és en termes de: donar sentit, donar més importància, arribar, tenir present, que ens condueixi. En ratlles més primetes, allò que ja s’està fent i que jo valoro com aspectes a mantenir i continuar tenint present en la nova proposta metodològica.

En els alumnes hem estat d’acord tant amb la tutora, com amb els professors en la disparitat d’alumnes, sempre m’han insistit molt, tot i en grups molt propers a nivell acadèmic o de formació, la demanda de metodologia i la forma d’intervenció consideren que és molt dispars, realment a mi també m’ho ha semblat. A vegades en un grup com en el cas de la formació per a venedors de sabateries, recordo el cas d’un parell d’alumnes que destacaven força en les seves intervencions i en la dinàmica que donaven a la resta d’alumnes, comparable a la portada en grups de comerç i marketing, cal dir que el seu nivell formatiu no era el mateix, però a nivell personal les seves habilitats, reflexes en les activitats més pràctiques les col·locaven en aquest grup. ¿Experiència de vida o de naixement? eren persones que sense cap formació se’ls hi donava molt bé. En les meves reflexions amb l’equip de professors ells no veient clar perquè passava, a vegades comentaven l’atzar de les feines, la mancança d’aquesta que fa que persones molt qualificades ocupin llocs que no els hi són adients, la imperiosa valoració de titulacions i qualificacions que no permeten veure la vàlua d’una persona. Jo personalment els aportava el meu parer, crec molt en la persona i com a pedagoga, en la innovació educativa, en la consideració de les intel·ligències múltiples i en la necessitat de potenciar-les en l’escola, el que garantirà l’èxit dels alumnes no només en matèries instrumentals permeten l’accés i continuació de formació d’aquells que destaquen en altres aspecte i què sent valors en potències es queden a mig camí. Molts d’ells no havien sentit parlar de les intel·ligències múltiples em van demanar informació i el poder tenir-lo present en la proposta metodològica. Va ser una proposta que no m’havia passat pel cap i em va semblar força interessant. Els hi vaig buscar informació i per no ser tan pesada en donar lectures els vaig passar enllaços (que us adjunto) de dos vídeos de Montserrat del Pozo en Agoratalentia 2011 (Foro del Talento Innovación y Talento creativo) i Sir Ken Robinson sobre la creatividad y el sistema educativo

domingo, 20 de noviembre de 2011

FASE 2 i 3

En aquesta segona fase he prioritzat establir la planificació i priorització de les necessitats para que em permetés reformular la demanda conjuntament amb el centre. En un intent de buscar puntS d’enllaç entre la demanda del centre, característiques dels professors i les demandes dels usuaris (alumnes).

La qüestió era també buscar nexes d’unió que ens orientin cap a una metodologia compartida. Ens hem donat compta d’una mala organització en la planificació de les fases creiem oportú saber cap a quina orientació metodològica hi anem per a poder valorar que es el que fem “bé o malament” o millor dir, que es el que no cal modificar i que ens cal afegir a la nostra metodologia. Ho van separar de la tercera fase on volíem respondre a la pregunta ¿quina metodologia es la més adient?. És a dir calia fer una comparació, un cop tenim clar que es el que estem fent, amb allò on volem arribar.

Per aquest motiu mateix no m’ha calgut fer una recerca sobre diferents alternatives metodològiques, ens hem posat molt d’acord amb la tutora sobre els aspectes claus que ha de tenir aquesta metodologia. En les reunions que hem fet es valorava el sentit a l’aprenentatge amb la intenció clara de poder permetrà un aprenentatge significatiu que permeti una construcció lògica del coneixement.

Per una altra banda en funció de les observacions i dels qüestionaris, trobem a faltar i les prioritzem com a necessàries: projecte grupal, treball cooperatiu i aprenentatge col·laboratiu, a partir d’estratègies d’anàlisi, debat, discussió, i de mètodes inductius i deductius.