Proposta de reflexió

Per portar-los a aquesta reflexió m’he fet servir de les lectures que relacionades amb el tema del meu projecte estic fent. M’estic basant en la bibliografia facilitada pel tutor, la que més m’ha ajudat a centrar-me ha estat Swieringa & Wierdsma “La organización que aprende”. Aquesta autors associen el concepte d’aprenentatge organitzatiu a la capacitat de l’organització per a transformar-se i canviar (l’enfoc proactiu), identificant l’organització que aprèn com aquella capaç de promoure el canvi i la transformació. No sempre ha estat considerat de la mateixa manera per tots els autors, hi ha que associen aquests concepte a comportaments d’adaptació per part de l’organització, presentant un (enfoc adaptatiu).

Swieringa & Wierdsma al mateix temps examinen el vincle entre la forma d’entendre el canvi organitzatiu i l’aprenentatge experimentat per l’organització. Ells van presentar dos models de canvi: “model turista” és un canvi planificat, d’acord al qual el disseny i la implantació del canvi constitueixen processos separats i consecutius. L’aprenentatge és per tant un resultat del canvi. Canvi per altre banda no continuo sinó esporàdic que altera la vida organitzativa durant un període de temps sempre planificat. I “model del viatger” que no contempla cap separació entre fase de disseny i implementació. El canvi es la continuïtat, on l’organització aprèn a mesurar que avança en el procés de canvi. Per tant aquí l’aprenentatge no és el resultat del canvi, sinó un procés que va en paral·lel al propi procés de canvi, on aprenentatge i canvi s’alimenten mútuament. S’entén per tant l’aprenentatge com transformació i no adaptació organitzativa, un aprenentatge que es farà continuo si l’organització té la capacitat “d’aprendre a aprendre” permetent-li arribar a un procés de “metaprenentatge”.

Crec que és important plantejar les pràctiques des d’aquesta perspectiva per poder aconseguir la col·laboració e implicació de tots, sent més fàcil si ho viuen com un procés d’aprenentatge i no com una obligació esporàdica a propostes de canvi que no tenen previsió de posar-ne en pràctica perquè no els hi afecta. Necessito que s’impliquin i ho vegin com una necessitat. No vull que ho visquin com un temps que passaré allà i tot quedarà igual sinó que es plantegin aquesta inversió de temps com l’inici d’un aprenentatge, que els hi permeti qüestionar-se i plantejar-se la importància de què una empresa tingui ganes d’aprendre? necessari per a poder-se adaptar als temps que visquem de constants canvis. A raó d’això he trobat un article publicat per Nekane Aramburu en: Boletín AECA, nº41, pags.45-48, 1996, (us afegeixo l’enllaç) on deixa molt clar que tota organització dissenyada per aprendre estarà especialment dotada pels canvis. M’ha semblat interessant que reflexionessin sobre aquesta pregunta i la manera menys pedant, d’implicar-los de forma indirecta i no forçada.

De fer-los saber la meva proposta sense entrar en l’objectiu directament, amb pretensions d’introduir canvis, quan realment els canvis vindran determinats per ells mateixos.  Calia doncs portar-los a la reflexió que no em visquin com una amenaça i m’ha semblat la manera més adequada. Per aquests motius els hi he proposat la lectura de l’article, els hi portat i donat l’enllaç.

PRIMERA FASE

Bé, una setmana estressant, he començat les pràctiques, aquests primers quatre dies han estat molt intensos, com tot els començaments són desbordants, crec!. És quan no saps a on estàs, ni per quin motiu, creus que no entens res i t’entren totes les pors. Bé poder a mi, perquè sóc una bossa de dubtes.

Estic impactada pel canvi respecte a les pràctiques anteriors. Primer perquè és un cap totalment desconegut per a mi i segon per la quantitat de personal (gent) amb qui m’he de relacionar. A l’anterior Practicum estava només amb la tutora i els nens o pares que avaluaven, era tot recollit, en la intimitat, sense gaire moviment, anaven a una. La impressió d’aquest Pràcticum és per començar un ambient totalment diferent és ben bé el món empresarial, tot en constant moviments, diferents professional, que veus un dia i l’altre no, grups d’alumnes amunt i avall. Totes les cares et sonen i cap coneixes. Passen d’un tema a l’altre en dècimes de segons.

Doncs bé ha estat una setmana plena de presentacions, no he estat amb el tutor referent però si amb una de les coordinadores Carme, que sembla que portarà la tutoria compartida. La impressió que he tret dels professionals respecte a la meva figura ha estat acollidora i respectuosa. El meu primer propòsit ha estat justament aquest, intentar crear un clima de confiança, on em permetin i m’ajudin a portar a terme el meu projecte, per això necessitava exposar-lo i sentir-me escoltada.

Per aquest propòsit vaig aprofitar una reunió feta el tercer dia de la qual jo ja tenia coneixement. Els participants en la reunió eren les coordinadores (una d’elles la meva tutora), tres professors i un quart que es va incorporar més tard. L’objectiu d’aquesta va ser: planificació d’horaris, possible nou curs on els temes estaven relacionats amb les reunions tingudes amb el responsables de l’empresa sol·licitant. Van aprofitar per a fer les presentacions i vaig tenir oportunitat de poder explicar quin era el meu projecte, en definitiva en què consistien les meves pràctiques. La meva idea era de només presentar-lo amb l’objectiu de portar-los a una reflexió del mateix.

PRESENTACION

Demà començo les pràctiques i m’agradaria començar fent una petita introducció a la meva proposta de pràctiques per a que podeu fer el seguiment i tots els suggeriments que en considereu oportuns, que segur seran de molt bona ajuda i us ho agrairé.

El meu projecte neix d’un interès personal per conèixer i endinsar-me dins de la formació permanent totalment desconeguda per a mi.

L‘àmbit d’intervenció serà intervenció psicopedagògica en formació permanent en una empresa privada de Recursos Humans, amb un recent obert departament de Formació Permanent. Ara per ara, dissenyen i elaboren els cursos el conjunt de professors que els han d’impartir supervisats pels coordinadors, molt d’ells sense cap formació pedagògica. Aquest provoca que els cursos presentin estructures diferents, no hi ha una estructura única, el que els porta a una gran disparitat de metodologies fins i tot dintre dels mateix curs. Des de la coordinació s’intenta unificar criteris en funció de la proposta educativa que el centre vol oferir: el què ensenya, però se’ls escapa el com ensenyar, cadascú té la seva manera de fer, tot i que consideren molt vàlides moltes de les aportacions dels professionals que treballen.

El seu propòsit és dissenyar una estructura que els hi permeti satisfer les necessitats dels seus clients interns (alumnes) i externs (empreses) alhora que els identifiqui per una manera de fer on puguin oferir cursos més organitzats partint d’una metodologia concreta i que aquesta no condicioni l’efectivitat del curs a realitzar. Estan intentant trobar una estructura comuna i unitària que els hi permeti definir una manera de portar a terme el procés d’E-A. Així doncs, em fan la proposta de poder ajudar-los en valorar i trobar alternatives metodològiques, aquest serà el meu objectiu.