Proposta de reflexió

Per portar-los a aquesta reflexió m’he fet servir de les lectures que relacionades amb el tema del meu projecte estic fent. M’estic basant en la bibliografia facilitada pel tutor, la que més m’ha ajudat a centrar-me ha estat Swieringa & Wierdsma “La organización que aprende”. Aquesta autors associen el concepte d’aprenentatge organitzatiu a la capacitat de l’organització per a transformar-se i canviar (l’enfoc proactiu), identificant l’organització que aprèn com aquella capaç de promoure el canvi i la transformació. No sempre ha estat considerat de la mateixa manera per tots els autors, hi ha que associen aquests concepte a comportaments d’adaptació per part de l’organització, presentant un (enfoc adaptatiu).

Swieringa & Wierdsma al mateix temps examinen el vincle entre la forma d’entendre el canvi organitzatiu i l’aprenentatge experimentat per l’organització. Ells van presentar dos models de canvi: “model turista” és un canvi planificat, d’acord al qual el disseny i la implantació del canvi constitueixen processos separats i consecutius. L’aprenentatge és per tant un resultat del canvi. Canvi per altre banda no continuo sinó esporàdic que altera la vida organitzativa durant un període de temps sempre planificat. I “model del viatger” que no contempla cap separació entre fase de disseny i implementació. El canvi es la continuïtat, on l’organització aprèn a mesurar que avança en el procés de canvi. Per tant aquí l’aprenentatge no és el resultat del canvi, sinó un procés que va en paral·lel al propi procés de canvi, on aprenentatge i canvi s’alimenten mútuament. S’entén per tant l’aprenentatge com transformació i no adaptació organitzativa, un aprenentatge que es farà continuo si l’organització té la capacitat “d’aprendre a aprendre” permetent-li arribar a un procés de “metaprenentatge”.

Crec que és important plantejar les pràctiques des d’aquesta perspectiva per poder aconseguir la col·laboració e implicació de tots, sent més fàcil si ho viuen com un procés d’aprenentatge i no com una obligació esporàdica a propostes de canvi que no tenen previsió de posar-ne en pràctica perquè no els hi afecta. Necessito que s’impliquin i ho vegin com una necessitat. No vull que ho visquin com un temps que passaré allà i tot quedarà igual sinó que es plantegin aquesta inversió de temps com l’inici d’un aprenentatge, que els hi permeti qüestionar-se i plantejar-se la importància de què una empresa tingui ganes d’aprendre? necessari per a poder-se adaptar als temps que visquem de constants canvis. A raó d’això he trobat un article publicat per Nekane Aramburu en: Boletín AECA, nº41, pags.45-48, 1996, (us afegeixo l’enllaç) on deixa molt clar que tota organització dissenyada per aprendre estarà especialment dotada pels canvis. M’ha semblat interessant que reflexionessin sobre aquesta pregunta i la manera menys pedant, d’implicar-los de forma indirecta i no forçada.

De fer-los saber la meva proposta sense entrar en l’objectiu directament, amb pretensions d’introduir canvis, quan realment els canvis vindran determinats per ells mateixos.  Calia doncs portar-los a la reflexió que no em visquin com una amenaça i m’ha semblat la manera més adequada. Per aquests motius els hi he proposat la lectura de l’article, els hi portat i donat l’enllaç.