CREUS QUE S'HAN PRODUÏT CANVI CONCEPTUAL? PER QUÈ?
Els éssers humans construïm de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Construïm els nostres models mentals a partir del contacte amb l’entorn amb l’experiència i la reflexió. Així doncs, a partir d’un procés d’aprenentatge fruït de la instrucció i del descobriment mitjançant l’experiència i la reflexió, construïm més models mental que interactuen amb la informació existent afegint complexitats conceptuals a mesura que anem aprenent, d’aquesta manera es produeixen canvis conceptuals.
En qualsevol procés d’aprenentatge partim d’un model individual, com hem dit, d’allò que sabem. En el nostre cas es veu en el moment d’elaboració d’un mapa de conceptes i respostes donades a les preguntes sobre les TICs prèviament sense cap mena d’informació només basada en la nostre pròpia experiència, en els nostre models. S’inicia un procés d’aprenentatge reconduït per un seguit d’activitats. Cal però parlar inicialment d’una actitud més individual. Per una banda el que m’ha afecta com a individu, ha estat provocar una aprenentatge actiu (intencional), amb un compromís per part meva de participar en el procés d’aprenentatge, a partir des les lectures del material escrit i la recerca d’informació, en definitiva d’una actitud motivada cap l’aprenentatge. Això pressuposa una intencionalitat per aconseguir un objectiu determinat (saber sobre les TICs). Som per tant, part implicada de la construcció del nostre propi saber. Aquest model individual és resultat d’un aprenentatge significatiu, però, perquè aquest aprenentatge es doni i pugui arribar a un canvi de model cal la incidència d’altres models, d’altres accions educatives com la comunitat d’aprenentatge de les que formen part, aquesta ens dona el suport social necessari a partir de la col•laboració entre tots. Nosaltres ho hem posat en pràctica mitjançant el debat sobre CTS, amb la conversa i el diàleg, basat aquest en l’argumentació. No obstant és necessari ubicar-nos davant de la situació, donar-li un sentit, tenir-la més a prop, aspectes que siguin més significatius per a nosaltres, d’allò que ens afecte, del món que ens envolta, cal doncs una contextualització, basar-se en algun cas o problema real com per exemple gasos CTS, la problemàtica nord-sud.... Hem creat un entorn de discussió que ha generat el conflicte i la construcció d’arguments de pensaments i raonaments de manera molt significativa, on apareixien les creences, judicis i conclusions a les que arribàvem cadascú de nosaltres, amb la intenció d’aportar opinions, justificació d’aquest i debatre possibles solucions. Aquest m’ha premés fer una representació força rica sobre els temes debatuts a partir del que nosaltres creiem i del que els altres ens han aportat.
Això ho veiem per exemple, quan a les escoles passen per alt el que els alumnes relacionin el que saben amb el nou contingut. No podem obtenir un aprenentatge significatiu només amb l’assimilació de la nova informació cal però fer tot un procés de revisió, modificació, per a poder enriquir i actualitzar els esquemes de coneixement. Però realment donen temps per aquestes connexions?, en la meva experiència com a estudiant sempre m’he trobat en una cursa contra rellotge, en sentia com una esponja que s’absorbia continguts sense tenir gaire temps per a pensar en ells, crec que no tenia cap sentit el que aprenia, per tant tampoc gaire l’aprenentatge. Tots el professors ens explicaven molt bé com calia fer les coses, deures activitats, però el sentit del per què? sempre vaig anar a remolc fins que a sisè (vaig repetir) una professora em va dedicar una estona, suposo que va veure que alguna cosa no funcionava, en aquesta estona en va marcar uns objectius molt clars: que havia d’aprendre, com ho havia d’aprendre i perquè, em va assignar a un grup de bones estudiants per fer treball i resoldre dubtes, em va suposar “un despertar” un canvi de xic, des de llavors la cosa va anar millor, vaig poder començar a relacionar conceptes, donant el sentit a tot.
Veiem doncs, com a partir d’un compromís cognitiu constructiu per part de l’estudiant, conjuntament amb la interacció d’altres activitats educatives (debat, lectures,...) adaptem noves idees al coneixement previ que nosaltres teníem, hi ha doncs una confrontació de models (de l’inicial amb el nou), la manera més visible és en la elaboració de mapes de conceptes on hem arribat a una confrontació entre tots dos a partir d’un canvi de conceptes per donar sentit o reconciliar una discrepància. Amb l’ajuda inqüestionable de les TIC, afavoreix una comprensió més global des de la relació d’allò visual i escrit, et manegues amb diferents eines que fan posar recursos molt diferents per comprendre les coses. Arribem doncs, a una discrepància, com hem dit, fruit de l’experiència i la reflexió individual i de debatre-la en grup, interactua amb la informació que ja tenien fins a reorganitzar-la i poder fer-la comprensible i coherent als models mentals de cadascú. Elaborem uns models mentals que són representacions riques complexes, interconnetats, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o grup sap. A partir d’aquesta interacció els models es van complexitzant. He fet l’esforç de no ignorar allò que no estava relacionat amb allò que sabia sinó que he intentat reconciliar-la amb el que ja sabia, esforçar-me per analitzar i sintetitzar aquesta nova informació. Per tant poden concloure que aquestes interconnexions o interrelacions m’han permès crear un nou model mental, en relació amb la concepció que inicialment que tenia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario