AUTOEVALUACIÓ 1.3. Conclusions

Vivim en un món ple de tecnologia que s’ha incorporat en les nostre vides de forma ràpida i invasiva. No sabent molt bé si la tecnologia que ha sorgit és com a resposta o demanda d’una societat. Per una banda el determinisme tecnològic defensa que la societat va a remolc dels canvis tecnològics, que donen progrés econòmic i per tant millora social. Per contra el determinisme social pel qual considera que el desenvolupament tecnològic ve condicionat pels interessos socials, econòmics.
El que no podem negar és que es fa necessària la tecnologia dins de la societat, que per moments aquesta ha demanat o que l’evolució del temps ha generat. Quan parlem de necessitat el cas més significatiu es dona a l’àmbit de la salut on els avanços tècnics són recursos orientats a millorar la qualitat de vida. Com les implantacions de xics que disten molt d’una visió ciborg però que poder ens fa plantejar-nos l’ésser humà com alguna cosa més que un cos material. Crec que podem conviure art i tecnologia i que es necessària aquesta barreja, les aportacions mútues són enriquidores. L’aparició de la tecnologia és doncs un recurs valuós i aprofitable que comporta millores a la nostre vida, a l’escola amb les TICs, ensenyament virtual..... No obstant, el problema no és tant la funcionalitat d’aquestes sinó l’ús que en fem d’allò que tenim entre mans, el fer un bon ús. Per tant tot depèn de qui manega la tecnologia. Cal doncs un formació, alfabetització digital, preparació del professorat...
Les noves tecnologies condicionen socialment i ens afecta a tots en la vida quotidiana, però això no vol dir que aquests canvis depenguin única i exclusivament d’aquesta tecnologia. No podem responsabilitzar de tot a la tecnologia no podem qüestionar-nos si és o no bona per la societat sense qüestionar-nos l’ús que d’aquesta se’n fa, ho hem vist en el cas dels gasos CFC. Està clar que la tecnologia apareix dins d’una societat amb una estructura determinada on el domini d’un sobre l’altre és un fet que sempre ha estat present en tota societat; per política, per religió, per petroli, és inherent a la societat, el que no podem esperar es que apareguin noves tecnologies i no s’utilitzi com eina de poder. Per tant novament estem parlant de l'ús que es fa de les tecnologies, el fet de que no sigui òptim, ni tan sols l'èticament desitjable no converteix les tecnologies en un instrument menyspreable. Tampoc seria just deixar en mans d’aquestes tota l’evolució i progrés de la societat, perquè la societat en si no és igual, parlem de globalització però queda molt camí per aconseguir-lo, per tant en una societat desigual la resposta de qualsevol cosa també ho serà. Cal doncs aconseguir un equilibri, considerar les qüestions de caràcter tècnic tenint present el context social, econòmic, polític i científic on es dona.