MODELANT HISTÒRIES

HEU APRÉS DELS CASOS COMPARTITS? HA ESTAT UN APRENENTAGE SIGNIFICATIU?

Els models d’experiència ens han contribuït a un aprenentatge significatiu ja que hem partit d’una informació basada en la comunicació amb l’ús significatiu de les TIC, ens ha ofert la oportunitat d’establir una relació més activa no només entre tots els companys amb la interacció i l’exposició de diferents experiències, sinó que hem pogut accedir a una mena de base de dades, on es recull tota una informació, emmagatzemada com si fos una biblioteca d’experiències, històries de diferents persones (RBC), fet per a la seva difusió. Aquests mitjans de comunicació ens han acostat a la realitat, amb els casos hem pogut fer una descoberta d’informació que no era al nostre abast i al mateix temps ens ha activat per recuperar una situació semblant a les explicades a Kite.

L'educació en i amb les TIC sembla una necessitat, i sens dubte és per aquesta raó que emergeix progressivament una tendència a introduir en la formació de les persones l'educació presencial amb suport de les TIC, tal i com hem aportar nosaltres amb la nostra experiència, però com també hem pogut observar en els diferents casos Kite.
Si ens centrem en els casos aportats pels companys descriuen una situació contexts en la majoria d'educació formal, en tots com a trets comuns destacaria la necessitat de cercar arguments de pes que justifiquin perquè cal educar-hi en i amb les TIC a les noves generacions, i la il•lusió i la motivació de l’alumnat, donada en una amplia varietat d’aparells com l’ordinador que dona accés (textos, jocs, vídeos, imatges, animacions, eines de comunicació, sons,....) tot i que en algun com el de la Lidia Alcantara es pregunta encara per la resposta dels pares, crec que es fa al•lusió als prejudicis i les resistències persisteixen encara entre les mares i els pares. El professional que integra diàriament les TIC a classe pot ser qüestionat, el poden fer un munt de preguntes que sovint queden sense resposta perquè treballem en un terreny molt nou i poc estudiat encara. Cal una justificació pedagògica de la integració de les TIC en l’àmbit educatiu, per això crec que en molts casos presentats pels companys sempre la seva aplicació és fruït de minvar una dificultat, i amb la intenció de provocar aprenentatge significatiu. Destacaria la experiència aportada per la Maria Rosa Pla, parla del programa JCLIC puntualitza que per sí sòl no s’aconsegueix aprenentatge significatiu per ella clar introduir la reflexió en els alumnes d’allò que els ha costat fer i del que no, posteriorment de manera escrita per poder argumentar-lo, posar-lo en comú amb el grup, per arribar a discutir-lo, d’aquesta manera la mestra provoca un compromís cognitiu constructiu per part de l’estudiant, adaptant noves idees al coneixement previ que tenien, perquè hi hagi una confrontació de models (de l’inicial amb el nou), crec que es la reflexió més clara sobre aprenentatge significatiu. Dels casos Kite tots són significatius, però amb el que em quedaria és amb un d’educació especial (adaptació de dispositius d’assistència), d’un teclat per a un nen amb greus dificultats motores que no podia escriure el seu nom, se li proporciona un teclat gran i no només ho aconsegueix sinó que finalment és capaç d’escriure oracions. La significació està en les posibilitats didáctiques del software en el recolzament educatiu amb alumnes amb necessitats educatives especials, com a eina informàtica que permet la inclusió, on podem donar doncs moltes raons per justificar el poder comunicatiu de la paraula digitalitzada davant l'escrita en suport paper. Sent una eina informàtica, ofereix avantatges de resposta immediata, d'estimulació i exercitació autònoma, i també de motivació per a l'alumne/a a l'hora d'escriure paraules. Per entendre l’aprenetage significatiu que genera a aquest alumne, cal remetre's al moment en què, les grafies comencen a esdevenir significatives, de manera que, jugant amb els signes, fa hipòtesis d'escriptura de paraules conegudes per ell.
He après de tots aquests casos que el fet d’introduir les TIC no ha canviat el model pedagògic però sí que ha contribuït en el disseny de les accions formatives. Les TIC han ajudat els professionals a integrar varietat de ritmes i estils d’aprenentatge d’un grup-classe mitjançant la introducció de diversos mitjans, formats i suports per treballar uns continguts determinats tant a l'aula com després de classe, molts poden fer-ho posteriorment a casa. També he vist com les noves tecnologies han aconseguit tractar la informació, despertar la creativitat (de professors i alumnes), adquirir certa autonomia, afrontar-se a nous continguts i maneres de fer, així com actituds davant del treball.

El resultat ha estat un aprenentatge significatiu, perquè a partir d’una experiència de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa com hem dit abans i de fora d’aquesta (kite) de forma fluïda i profunda, he aprés a partir de treballar amb les TIC (com a eines) i sobre les TIC (com a contingut). El més significatiu si cal l’ha aportat el mitjà que ens ha permès raonar RBC a partir de diferents experiències personals, que presenten formes de fer, perspectives i creences múltiples, m’ha permès a partir del seu anàlisi contrastar els meus conceptes. Afavorint l’aprenentatge concret, possibilitant el desenvolupament d’estratègies de pensament i construint, al mateix temps, aquest aprenentatge significatiu.